26 abr. Quin és el protocol davant hemorràgies?

Les hemorràgies són unes de les emergències més comunes en el dia a dia del sector sanitari i de les ambulàncies. Per aquest motiu, des de Grup La Pau defensem que una correcta actuació davant hemorràgies és bàsica i imprescindible.

Per a això, és necessari conèixer en què consisteixen les hemorràgies i els diferents tipus que pot haver-hi.

Què és una hemorràgia?

Una hemorràgia consisteix en la sortida o vessament de sang a causa del trencament d’un o diversos vasos sanguinis. Aquesta pèrdua de sang pot ocasionar-se dins o fora de l’organisme i ha de controlar-se, ja que, segons factors com la quantitat de sang perduda o el ritme de pèrdua, pot passar de ser una cosa molt lleu a complicar-se greument.

Com es classifiquen les hemorràgies?

En l’actuació davant hemorràgies és important conèixer de quina mena d’hemorràgia es tracta i on es localitza.

Si ens centrem en el vas sanguini en qüestió, és a dir, el vas sanguini sagnant, podem diferenciar tres tipus d’hemorràgies:

1. Hemorràgia capil·lar: Aquesta pèrdua de sang afecta a gots superficials que irriguen la pell. Es tracta d’un sagnat de poca rellevància, que sol tancar-se per si mateix i està ocasionat generalment per traumatismes. Aquest és un tipus de sagnat que normalment genera hematomes.

2. Hemorràgia venosa: Es caracteritza pel color de la sang perduda: vermell fosc, ja que no és sang oxigenada. L’hemorràgia venosa és un sagnat continu de més gravetat que l’hemorràgia capil·lar.

3. Hemorràgia arterial: En aquest cas, el volum de sagnat és elevat i la sang és d’un color vermell brillant. La sortida de sang, per tant, es caracteritza per la seva abundància i intermitència. Es tracta de l’hemorràgia més difícil de controlar.

En canvi, si ens fixem en la localització de la sang, la classificació és la següent:

•  Hemorràgia interna: En aquesta mena d’hemorràgies la sang no és visible, és a dir, no flueix a l’exterior. Tampoc s’observa el focus de sagnat, sinó que la sang s’acumula a l’interior, concretament sota la pell o en una cavitat orgànica. Sol ser causada per forts traumatismes o cops abdominals. Per exemple, en accidents.
• Hemorràgia externa: És una hemorràgia en la qual la sang sí que és visible i, a més, es pot determinar el focus de sagnat. La sang surt cap a l’exterior a través d’una ferida. Aquest seria el cas, per exemple, d’un tall visible.
• Hemorràgia exterioritzada: És important no confondre-la amb l’hemorràgia externa, anteriorment explicada. L’hemorràgia exterioritzada es caracteritza pel visible sagnat que presenta. No obstant això, resulta impossible observar el focus de sagnat, ja que es troba a l’interior del cos. Alguns exemples d’aquesta mena d’hemorràgies són el sagnat nasal o l’hemorràgia en l’oïda.

Com ha de ser l’actuació davant hemorràgies?

L’actuació davant hemorràgies ha de ser ràpida i decidida, ja que si es tracta d’una hemorràgia molt abundant pot provocar xoc i complicacions molt perilloses.

Com indica l’organisme Creu Roja, és vital reconèixer si es tracta d’una hemorràgia lleu, moderada o greu. Això es basarà en la quantitat de sang perduda. Generalment, un adult compta amb set litres de sang circulant pel seu cos. En el moment en el qual es perden dos o més litres passa a considerar-se una hemorràgia greu.

Una altra qüestió rellevant a tenir en compte per a una bona actuació davant hemorràgies és conèixer els signes d’alarma que pot presentar l’accidentat i que són un senyal per a contactar immediatament amb el 112. Aquests símptomes d’alarma són els següents:

• Pols ràpid o taquicàrdia
•  Mareig o feblesa
• Sudoració freda i pal·lidesa
• Dificultat per a respirar
• Abdomen molt rígid

Una vegada explicades aquestes qüestions, és el moment de conèixer el protocol d’actuació davant hemorràgies:

Actuació davant hemorràgies externes

1. Si es tracta d’un cas greu o es perceben signes d’alarma com els esmentats anteriorment, és necessari avisar ràpidament als serveis d’emergència (112).

2. Col·locar a la persona accidentada en posició horitzontal i tranquil·litzar-ho. Si la lesió ho permet, és convenient col·locar les extremitats inferiors a un nivell superior que el cap.

3. Localitzar l’hemorràgia i el seu focus d’origen, a vegades pot quedar ocult sota la roba.

4. Mitjançant gases o compreses sanitàries pressionar sobre el focus de l’hemorràgia. Aquesta acció ha de durar 10 minuts perquè l’organisme pugui activar el seu sistema de coagulació.

5. En el cas que les gases es xopin, és necessari retirar-les i col·locar altres noves per a continuar pressionant.

6. Una vegada hagi finalitzat l’hemorràgia convé continuar fent pressió fins que els serveis d’emergència arribin.

I el torniquet?

Aquest és un mètode que pot generar controvèrsia en l’actuació davant hemorràgies. És una tècnica que pot resultar perillosa ja que comporta el cessament de tota la circulació sanguínia en l’extremitat en qüestió. Això significa una falta d’oxigenació dels teixits, que pot portar a lesions, gangrena o trombes, a més del xoc del torniquet.

Per aquest motiu, l’ús del torniquet únicament està indicat per a hemorràgies externes en extremitats, en les quals les tècniques de compressió no han funcionat i el sagnat no ha cessat. També és habitual quan hi ha més d’una persona accidentada en situació d’emergència i una única persona en l’actuació davant hemorràgies.