23 febr. Guia bàsica de detecció, intervenció i prevenció del bullying als centres educatius

L’assetjament escolar, més conegut actualment com a bullying és una trista realitat a la qual s’enfronten cada dia milers de nens i nenes.

Les dades diuen que, a Espanya, entre novembre del 2017 i octubre del 2018, el Telèfon Contra l’Assetjament Escolar del Ministeri de Educació i Formació Professional va atendre més de 12.000 trucades, de les quals 5.557 es referien a possibles casos d’assetjament.

A les xifres anteriors seria necessari sumar-li aquells casos que romanen ocults, ja que el silenci de les víctimes i dels possibles testimonis de l’assetjament es converteix en el millor còmplice pels agressors i agressores.

El bullying als centres educatius atempta contra la salut emocional, psicològica o inclús física dels i de les menors víctimes d’assetjament, per això Grup La Pau, no només com cooperativa formada per professionals, sinó composta per famílies, vol recordar la importància de la detecció, intervenció i, sobretot, la prevenció d’aquestes situacions perquè la infantesa i l’adolescència dels més joves no es vegi interrompuda.

Disseccionant el problema del bullying

Encara que actualment el bullying és una violència en l’entorn escolar més reconeguda que en dècades anteriors, dona la impressió de ser un problema etern. L’Asociación Española para la Prevención del Acoso Escolar (AEPAE) indica que encara avui en dia existeixen concepcions errònies o desinformades sobre el tema del bullying.

Una d’aquestes és la mateixa definició d’assetjament escolar o bullying, ja que, si bé és cert que es coneix com una situació reiterada de maltractament verbal, psicològic i/o físic cap a un nen o nena per part dels seus companys o de les seves companyes, en molts casos no se sap identificar quantes vegades ha d’ocórrer perquè es consideri bullying. L’ AEPAE, determina la diferència entre un conflicte casual i un reiterat a partir que aquest es produeixi 3 vegades o més.

És important destacar que avui en dia no és necessari que víctima i assetjador es trobin a la mateixa habitació perquè es doni l’assetjament. Un ús erroni i no supervisat de la tecnologia i les xarxes socials poden facilitar els insults, vexacions i difusió del material audiovisual feridor… cap al menor, provocant així el conegut com cyberbullying.

Les tres vies

Existeixen tres vies d’actuació general davant la realitat de l’assetjament escolar.

En primer lloc, es troba la via de la prevenció. A grans trets, aquesta mena d’actuació implica ensenyar als menors a tractar-se com a iguals des d’edats molt primerenques i detectar i intentar corregir escenaris de baixa autoestima, conflicte familiar o altres situacions de risc. Cal destacar que l’educació des del respecte, evitant reforçar l’autoconcepte de superioritat o inferioritat per part dels nens i nenes, no serveix de res si només es porta a terme als centres escolars. S’ha d’ensenyar des de casa.

Paral·lelament a la prevenció es troba la detecció dels possibles casos de bullying. És important que en edats properes a la pubertat es comenci a prestar atenció al comportament dels menors per part de professors, pares i altres familiars o tutors. No cal dubtar a posar-se en contacte amb el centre educatiu o amb els pares si es detecten en el nen o nena alguns dels següents signes:

• Signes de violència física.
• Canvis en l’hàbit alimentari: menjar compulsivament o no tenir gana.
• Problemes de son.
• Mal de panxa o de cap sense raó aparent.
• Que el nen o nena es comenci a trobar malament els diumenges o protesti davant la idea d’anar a l’escola quan abans no ho feia.
• Canvis en el rendiment escolar. Normalment, que les seves qualificacions baixin.
• Aïllament o solitud.

És important tenir en compte aquests signes i, en aquest sentit, també és molt important escoltar al nen o nena, ja que, encara que és molt poc probable que el menor confessi als seus professors o pares el maltractament, també hi ha la possibilitat que ho intenti si veu que l’adult és receptiu.

Finalment, una vegada detectat l’assetjament, la via d’actuació és la intervenció.

La millor manera d’intervenir seria, per exemple, mitjançant l’aplicació de protocols efectius per part dels centres educatius: evitant la burocràcia innecessària i responent activament tant a la víctima com a l’agressor o agressora. D’una banda, ajudant a la víctima i oferint-li les eines necessàries per superar el trauma i, d’altra banda, castigant de manera educativa a l’assetjador o assetjadora, demostrant que els seus actes tenen conseqüències reals que no ha de confondre amb premis (com sol passar amb les expulsions). En aquest sentit, els progenitors dels agressors o agressores han d’ajudar a facilitar el procés d’intervenció, no només pel bé de la víctima, sinó perquè el seu propi fill o filla arribi a aconseguir una millor intel·ligència emocional de cara als seus iguals.

Números gratuïts i permanents

De la mateixa manera que Grup La Pau recomana que els usuaris dels serveis sociosanitaris confiïn en els seus professionals de la salut, és necessari recordar que existeixen una sèrie d’institucions i personal capacitat per assistir i informar sobre el bullying a aquells que ho necessitin:

• • Telèfon contra l’Assetjament Escolar del Ministeri d’Educació i Formació Professional: 900 018 018
  • Telèfon Infància Respon (servei telefònic contra l’assetjament escolar a Cataluña): 116 111