GRUP LA PAU
  • Spanish
  • Català
  • Basque
ACCESOS

Guia bàsica per combatre les al·lèrgies aquesta primavera

Encara que actualment ens trobem en una situació extraordinària de quarantena, el temps no es deté i com tots els anys, amb març arriba el canvi d’estació. Amb la primavera comencem a deixar enrere els mesos més freds i el nostre cos sembla reactivar-se de la letargia hivernal. Però no tot són avantatges i aquesta estació porta un dels mals més molestos per a algunes persones: l’al·lèrgia estacional associada a la primavera.

 Principis bàsics

Les al·lèrgies són uns dels trastorns immunològics més comuns. Es diu que una persona té al·lèrgia quan el seu sistema immunològic reacciona a un agent, normalment considerat inofensiu, com si fos perillós per al cos.

Existeixen diferents tipus d’al·lèrgies que, abans de res, han de ser diagnosticades i posades en tractament per professionals de la salut. A Grup La Pau sempre recomanem, no únicament com a servei sociosanitari de qualitat, sinó des del costat més humà i assenyat, evitar l’autodiagnòstic i la possible automedicació conseqüent.

Si es té sospita de patir alguna al·lèrgia, el millor és demanar cita amb el metge de capçalera i, una vegada avaluats els símptomes, es podrà derivar al pacient a un especialista en al·lergologia si es creu necessari. L’al·lergòleg o al·lergòloga completarà el diagnòstic i tractament a seguir, així com unes pautes de prevenció.

Compte amb el pol·len

Una persona amb al·lèrgia estacional patirà episodis reactius a la primavera, estiu o tardor, depenent en quina època de l’any es manifesti l’al·lergogen en l’aire (pol·len, herba, floridura…). En aquest sentit, la primavera és una estació especial en el que a al·lèrgies es refereix, ja que és època de pol·linització per a la majoria de plantes i per tant hi ha més probabilitat que un major nombre de persones pateixin reaccions al·lèrgiques. Cal destacar que altres plantes alliberen pol·len a la tardor o estiu, per la qual cosa és possible tenir episodis de pol·linosis (al·lèrgia al pol·len) en diferents èpoques de l’any. També cal tenir en compte que la quantitat i tipus de pol·len també depenen de la zona geogràfica.

Els símptomes principals que poden provocar els al·lergògens propis de l’al·lèrgia primaveral són:

• Llagrimeig ocular acompanyat de picor i enrogiment. En alguns casos es pot produir conjuntivitis.
• Congestió i secreció nasal.
• Picor al nas, paladar i/o part posterior de la gola.
• Esternuts freqüents.

Altres símptomes a tenir en compte i que poden acompanyar als anteriors són: tos, mal de coll, mal de cap, problemes de son, inflor ocular, fatiga i irritabilitat. Tampoc és descartable patir episodis de migranyes i/o asma al·lèrgica.

Tot i que actualment el no sortir de casa és un compromís social davant una situació excepcional, és necessari recordar els següents consells tenint en compte futurs escenaris. Alguns dels quals són aplicables inclús en aquestes circumstàncies:

• Evitar l’exposició i pràctica d’activitat física en parcs i zones verdes.
• Ventilar la casa al capvespre.
• Estendre la roba a l’interior de casa o en patis sense accés al carrer.
• Si cal, treure’s la roba usada durant l’exposició al pol·len i dutxar-se per a eliminar-lo de la pell i els cabells.
• Consultar la informació disponible en mitjans de comunicació per a comprovar els pronòstics i els nivells de pol·len. D’aquesta manera,  es poden organitzar sortides al carrer, bugades… evitant en la seva major mesura el risc d’exposar-se al pol·len.

Un enemic microscòpic

El pol·len no és l’únic al·lergogen a destacar a la primavera. La pols domèstica està formada per partícules de pell humana i animal, defecacions d’insectes, brutícia, espores de fongs, pòl·lens… Dins d’un llarg etcètera cal destacar els àcars de la pols. Les partícules fecals d’aquesta subespècie d’aràcnids diminuts és un al·lergogen, tan important com comú, que es localitza en habitatges i magatzems.

Referent als habitatges, els àcars s’acumulen en llocs com a llençols, cortines, matalassos… en general llocs amb fibres tèxtils en les quals troben els seus dos factors per a sobreviure: calor i aliment (partícules de pell humana). A diferència del pol·len, que és un al·lergogen estacional, els àcars són una font crònica i acumulativa d’al·lergògens.
Les mesures més eficaces a l’hora de combatre els àcars impliquen evitar tenir aquells objectes en els quals es pugui acumular pols més fàcilment (catifes, pufs, moquetes, molts coixins o coixins…). La neteja de matalassos, coixins i roba de llit (si pot ser amb aigua calenta) és clau i, encara que en el procés es pugui remoure pols i facilitar l’atac dels al·lergògens, també és important aspirar les estances i eliminar la pols de superfícies de manera habitual.
Finalment, l’últim aspecte a tenir en compte en els dos casos d’al·lèrgies comentats és l’ús correcte i responsable de la medicació. Només s’han de seguir tractaments per a les al·lèrgies si s’han diagnosticat mèdicament. Aquests tractaments més comuns inclouen antihistamínics, descongestius, inhaladors nasals i/o gotes oftalmològiques. Els tractaments farmacològics receptats són personals i no han de ser recomanats o administrats per algú que no sigui l’especialista encarregat del nostre cas.
En cas que els símptomes de qualsevol al·lèrgia s’agreugin i es corri el risc de patir un xoc anafilàctic, no cal dubtar a cridar als serveis d’emergències. A Grup La Pau, tenim un compromís amb els nostres usuaris, per això tenim clar que el temps, l’atenció i la cura són els pilars d’un servei sociosanitari de qualitat, capaç d’atendre situacions crítiques en el menor temps possible, però amb les màximes garanties.